El debat que hem dut a terme ha estat un “diàleg escrit”, amb un feedback molt dinàmic amb el qual hem pogut parlar, donar les nostres opinions, arguments,...sobre l’actuació de la professora envers la Fàtima (una noia que per condicions religioses porta el hijab a l’escola).
Gràcies a les aportacions dels meus companys he pogut conéixer la realitat que es viu a Catalunya respecte a aquest tema que sucita, en moltes ocasions, un coflicte entre família-alumne versus escola-societat. Realitat que encara no ha arribat, ni ens hem trobat immersos a Andorra. Per això ha estat d’alt interès conéixer els diferents punts de vista dels meus companys que sí que han viscut i viuen de primera mà aquestes situacions.
Per la meva experiència personal, i amb unes idees que pensava que tenia ben definides fins que m’he trobat immersa davant dels arguments i respostes dels meus companys, crec que és un tema que suscita molta controvèrsia entre les persones que es troben en el món educatiu i ho viuen de forma diferent envers els que no hi estan implicats. Una de les coses que m’ha fet reflexionar, entre d’altres, és que no necessàriament “guanya” el debat qui té la raó sinó aquell que sap mantenir i argumentar millor les seves idees.
Respecte al meu aprenentatge, el debat en sí, les aportacions dels meus companys, els articles sobre els EBE, ...m’han fet descobrir conceptes nous i endinsar-me una miqueta més en tot el que està relacionat amb la interculturalitat. A Andorra, els Espais de Benvinguda Educativa, no existeixen i m’han dut a refelexionar sobre la importància i la necessitat que podríen aportar a un país com Andorra, on s’acull gent de tot el món i de diverses cultures. Som països fronterers però, sovint, sembla que estem a anys llum l’un de l’altre, cosa que des dels Governs s’haurien de plantejar i sol.lucionar. (bé, això no és el tema que ens pertoca, jeje, així que continuem amb la nostra feina).
Referent a les dificultats, que crec que ens hi hem trobat tots, podríem parlar de la gran quantitat de missatges que havíem de llegir i situar al mateix temps en els diferents fils de conversa que havíem encetat. Ha estat un debat molt intens, on suposo que aquest allau d’opinions era el reflex de que ha suscitat molt d’interès en tots els companys de l’aula i tothom volia compartir els seus pensaments.
Finalment, crec que els conceptes nous per nosaltres, sobre l’assignatura,...i amb l’ajuda dels demés a nivell teòric queden bastant exemplificats i no són difícils d’entendre. El que crec que faria falta, és una activitat més pràctica que poguéssim dur a terme amb els nostres alumnes i així també seria una activitat diferent a les que estem acostumats i podríem aprofitar-la, comentar-la, viure-la,...amb els nostres alumnes.
Ells són la realitat, els protagonistes, juntament amb nosaltres del què és i serà la Educació Intercultural.
